Guanyadora del premi Roc Boronat 2020

Publicació de la versió integral d’Y, obra guanyadora del Roc Boronat 2020

Acaba de publicar-se Y, l’obra guanyadora del Roc Boronat d’enguany en la categoria de novel·la. Y arriba en versions diferents, però només la versió integral és la reconeguda per l’autora, que hi ha treballat durant mesos d’intens treball i contínues revisions i modificacions fins a obtenir lo resultat final.

L’obra ha estat publicada per Amazon tant en llibre físic com en format de llibre electrònic i només pot adquirir-se a la pàgina web de la plataforma. Lo seu ISBN és: 979-8559936789.

Coberta del llibre

El llibre té 218 pàgines, de les qual 206 de text. Les mides són 20 x 13 cm. aproximadament, i està enquadernat en tapa tova. Es tracta d’una edició d’impressió sota demanda (los exemplars són fabricats quan los lectors los demanen) feta als tallers d’Amazon a Polònia. Sembla que a Catalunya no hi ha instal·lacions que puguin fer aquest servei, cosa que és ben de lamentar.

Malgrat ser una impressió sota demanda, la qualitat és força bona i l’aspecte del llibre és impecable. S’ha utilitzat tipografia FreeSerif, molt semblant a la Times, amb cos 12, que permet la lectura sense problemes i que dóna al text un aspecte elegant.

La coberta del llibre ha estat dissenyada per la mateixa autora. L’objectiu era atreure l’atenció sense revelar gaire de l’argument ni de l’ambient de la història. El dibuix simbolitza molt bé el contingut de l’obra, i alhora és prou innocent i prou ambigu per a no donar-ne pistes innecessàries.

Un cop feta la demanda, lo llibre sol arribar en 7-10 dies, un període més llarg de l’habitual amb altres llibres. Cal pensar que s’ha d’imprimir i enquadernar i que ha de venir des de Polònia.

Vídeo de presentació del llibre

Violeta Richart presenta Y

Altres edicions

Altres edicions d’Y que pugui haver a la venda, totalment apòcrifes, no han estat supervisades per l’autora i, per tal de dir-ho planerament, no són autèntiques. De fet, l’autora presenta les seves excuses pel fet que estiguin en circulació i que alguns lectors inadvertits puguin arribar a llegir-les pensant que tenen entre les mans l’obra vertadera, quan realment no és així. Aquestes edicions, alienes a l’autora, han patit manipulacions que la desvirtuen profundament i que no responen a les seves intencions. Tant de bo desapareguin aviat de les llibreries!

Alguns lectors i lectores poden demanar-se com pot produir-se una situació tan aparentment estranya. És que lo llibre publicat no és lo llibre premiat? Doncs no, després de rebre lo premi l’obra ha estat revisada diverses vegades per a corregir errors i fer modificacions de diferents tipus, sempre respectant l’argument i l’esperit original al 100 per 100. Imaginem que és un procés que es produeix sempre que es prepara un llibre per a la publicació. L’obra, tal com es va presentar al premi i tal com lo va guanyar, no era encara apta per a la publicació i calia revisar-la.

Fins a on arribaran aquestes revisions és cosa que ha de decidir l’autora. És ella i només ella qui ha de decidir quan lo llibre està acabat i llest per a ser llegit. Que Y era només un esborrany quan guanyà el premi és un fet. Les revisions han estat laborioses i s’han fet amb molta cura, i han suposat la modificació d’aproximadament un 15 per cent de l’original, sempre cercant la millora del text.

Era necessari? L’autora pensa que sí, però les persones encarregades de la publicació del llibre guanyador del premi pensaren que no, i rebutjaren bona part d’aquestes correccions i modificacions seguint criteris propis, i en contra de la voluntat de l’autora.

L’autora vol que, quan lo públic llegeixi lo seu llibre, llegeixi precisament lo llibre que ha somniat i escrit, i no un producte filtrat i manipulat per altres persones. L’autora vol que lo públic la jutgi pels encerts i també pels desencerts que pugui tenir la seva obra i això només pot aconseguir-se si l’autora pot publicar lo llibre tal com lo sent. Aquest llibre somniat, sentit i escrit fins a la darrera lletra per l’autora és únicament l’edició integral.

Comparació entre les diferents edicions

Hi ha persones que demanen com són exactament les diferències entre les edicions. A continuació hi ha dos fragments de l’edició integral on s’han destacat en negreta les paraules que només apareixen en aquesta versió. En una altra edició no les trobareu, o trobareu paraules diferents.

Lo primer és l’Introit, lo començament del llibre.

Mai no he escrit un diari com fan altres noies, però la senyoreta Clio m’ha demanat que conti la meva història, que em farà bé. Jo crec que no, que no canviarà res, però m’estimo molt la senyoreta Clio i faré lo que ella vol, si més no perquè tingui un record meu quan ja no estiguem juntes. Ompliré aquest quadern buit que ella m’ha lliurat i tornaré a viure los dies de llum i també los dies foscs. Sóc estada molt feliç i no voldria ara explicar coses alegres amb paraules tristes, però no puc fer-hi més: jo ja no sóc mestressa dels meus sentiments ni del que em passa.

Em serà difícil de recordar-ho tot d’una tirada i és ben segur que m’oblidaré de molts detalls, àdhuc d’episodis sencers. Tampoc no sé ben bé com començà. Fou de mica en mica, sense adonar-me’n, amb petits incidents i matisos que d’antuvi no semblaren importants, que passaren gairebé desapercebuts, com s’esdevenen sovint los grans fets de la vida. Trobar ara la causa primera de la cadena seria feina impossible a més d’eixorca. Però, com que d’alguna manera haig d’encetar lo meu relat, ho faré amb la primera comunió de n’Helena.

(Y, Introit)

Com podeu comprovar, les diferències són nombroses, i lo mateix passa a la resta del llibre.

Lo segon fragment pertany al cant V, i encara hi ha més diferències. De fet, gairebé tot lo paràgraf és diferent.

Caminant caminant, arribàrem en un prat tot ple de roselles i na Talia suggerí que les flors vermelles escaurien perfectament al vestit blanc de la deessa. «Però les roselles es marceixen molt de pressa», replicà n’Ariadna. I era ver que, un cop tallades, llur frescor era més fugissera que la d’altres flors, mes poques podien guanyar-les en galanesa mentre conservaven un fil de vida. Sens dubte Artemisa es complauria amb aquell present tan humil i tan pur alhora. I totes plegades començàrem a collir roselles.

(Y, Cant cinquè)

És palès que l’edició integral és ben diferent a qualsevol altra, més llarga i més completa.